Ja hi tornem
Altre cop es noticia una mútua, aquest cas ha estat MC i un cop mes l’ombra de la opacitat planeja en la gestió. Aquesta vegada ha estat la separació de les seves responsabilitats a un alt càrrec. Estem coneixent els salaris i la seva situació laboral, l’estrany en aquest cas no es l’elevat salari, està en la línia del que es cobra al sector, ni tampoc la seva dedicació, l’estrany es que a pocs mesos de complir l’edat de la jubilació la mútua tingui que prescindir, dels seus serveis amb la corresponent indemnització a la qual li dona dret aquesta decisió. L’estrany de tot plegat es que tot apunta que la informació i la denuncia es coneix des de la pròpia mútua i del Ministeri. No estic segur que s’hagi fet allò que calia i per el bé de la Institució. Ara potser caldria exigir diligència i eficàcia i per a que no hi hagi cap ombra o dubte de la transparència en la gestió hauríem d’exigir que l’alt càrrec que es troba “separat” de les seves funcions des de l’estiu, l’incorporin al seu lloc de treball evitant d’aquesta manera una indemnització que tot a punta a que sigui milionària; la eficàcia i la eficiència i perquè no dir ho la decència en aquest cas no es centra en la discussió de a càrrec de quin pressupost anirà la possible indemnització, si als pressupostos del Ministeri (a càrrec de tots els contribuents) o del Patrimoni de la pròpia Mútua. La discussió es que si es vol evitar la sospita del “xanxullo” i del “amiguisme” que planeja en aquest afer, caldria fer dos coses la primera donar tota la informació en el sí de la comissió de seguiment i control de la Mútua. I segon, el mes raonable es que la gestió sigui transparent, a part de diligent i eficaç i que la Institució , o sigui el conjunt dels treballadors i treballadores que fan possible amb la seva actuació professional diària no tinguin que passar el tràngol de l’ombra de la sospita, de una gestió opaca, poc transparent i presumiblement “xanxullera” d’aquells que tenen la responsabilitat de la direcció i que tendeixen a eludir les responsabilitats. El Ministeri, al meu entendre, tampoc ha estat, ni diligent ni responsable ajudant amb la filtració d’aquest tipus de situacions internes, així no es millora la gestió de les mútues, aquesta es fa sense crear la inseguretat jurídica a la qual els avoca les constants “interpretacions” de la normativa que es fan fins hi tot modificant-la. Fa temps que la UGT demanda un canvi normatiu, la norma actual permet les actuacions i situacions que hem conegut i que coneixem i si les volem eradicar, sols es possible amb una altra norma on les “regles del joc” estiguin clares i no puguin ser interpretades de forma que generin inseguretat jurídica, al arbitri interpretatiu de la norma en funció del moment polític que ens toqui viure.